Albert Serra no renuncia amb "La mort de Louis XIV" (2016) al seu estil minimalista. De fet, jo diria que el radicalitza.
Al llarg de dues hores, ens mostra el Rei Sol agonitzant al seu llit a causa de la gangrena, mentre els metges de la Cort i d'altres fitxats per a l'ocasió es mostren absolutament incapaços d'aplicar un tractament amb cara i ulls.
Vicenç Altaió (Casanova a "Història de la meva mort") fa el paper d'un xarlatà que pretén guarir amb un elixir a base de semen; i, per al paper del pobre monarca, per primera vegada Serra treballa amb un actor professional: el mític Jean-Pierre Léaud, ànima de la Nouvelle Vague. Diuen que el gironí no ho veia gaire clar però que el francès li va dir que no patís, que ell era el menys professional dels actors professionals.
De fet, el personatge és tan parc en paraules com els protagonistes d'anteriors films de Serra i la seva expressivitat resulta inexistent, engolida per la perruca immensa. En qualsevol cas, els mèrits habituals del cinema d'Albert Serra, això vol dir el treball amb el so i una fotografia d'arrel pictòrica, excel·leixen com mai fins ara i ens permeten arribar al final d'aquesta tènue reflexió sobre la venjança de la mort sobre els poderosos sense perir en l'intent.
2 comentaris:
Vaig tenir la sort d'assistir a la preestrena a la Filmoteca, amb la presència del director i d'en Jean-Pierre Léaud, a qui tota la sala aplaudí dreta. El conseller Santi Vila presentà l'acte i el president Puigdemont hi era entre el públic. Mirant enrere ho recordo com un esdeveniment remot, tot i que encara no fa ni un any i mig de tot plegat!
Juan
Certament, la realitat ha envellit molt d'uns mesos ençà.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada