La història de "Matar a un ruiseñor", dirigida el 1962 per Robert Mulligan segons la novel·la de Harper Lee, adopta el punt de vista d'uns infants per elaborar un discurs sobre la innocència -a què el títol fa una referència metafòrica- enfrontada als prejudicis i a la violència, igualment representats metafòricament pel gos rabiós al qual Atticus Finch (Gregory Peck en el paper de la seva vida) haurà de disparar tot sol, com sol haurà de lluitar contra la injustícia en un plet difícil de guanyar: un negre acusat de violar una noia blanca en un poblet del Sud dels Estats Units en els dies de la Gran Depressió.
Un film imprescindible que ha inspirat molts advocats i que tothom hauria de veure almenys una vegada. Per desgràcia, el seu missatge continua ben vigent.
2 comentaris:
Lo escribí tras la muerte de Harper Lee: "Mulligan consiguió una obra maestra del gótico expresionista sureño al narrar de manera prodigiosa la visión de la escritora sobre la ternura y los miedos de la infancia (representados en los hijos del abogado y su vecinito de verano inspirado en Capote) y la rectitud de un hombre para quien la honradez y la justicia social son valores que tienen que prevalecer por encima del color de la piel, la clase social y las creencias."
Un abrazo.
Efectivamente, Mulligan consigue trasladar a la pantalla el tono elegíaco y casi onírico de la novela de Harper Lee y nos regala un héroe para la posteridad, el íntegro Atticus, gran creación de Gregory Peck.
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada