diumenge, 1 de maig del 2011

DRACULA: PAGES FROM A VIRGIN'S DIARY

Aquests dies es pot veure a Barcelona una retrospectiva sobre el director de Winnipeg (Manitoba, Canadà), Guy Maddin (al bloc del nostre company David Amorós, trobareu molta informació al respecte: http://losthighwayblog.blogspot.com/2011/04/cronica-festival-cinema-dautor-de.html). Curiosament, però, jo l'he descobert amb una mínima antelació gràcies a una projecció a la meva ciutat de "Dracula: Pages from a Virgin's diary" (2002), pel·lícula que fou premiada a Sitges però -com la resta de la filmografia del senyor Maddin- no es va estrenar comercialment, almenys que jo sàpiga.

És una adaptació de l'obra de Bram Stroker en forma de ballet a càrrec de la companyia Royal Winnipeg Ballet, amb música de Gustav Mahler, posada en imatges per Maddin com si es tractés de cinema mut expressionista, amb intertítols i en blanc i negre (amb pinzellades de color). Malgrat l'aparent anacronisme de la proposta, Maddin utilitza el muntatge de manera molt moderna i poc convencional i incorpora a la història ja prou coneguda de Lucy i Mina i els seus pretendents mortals i no-morts alguns apunts molt irònics, com l'assimilació entre l'arribada de Dràcula a Londres i la immigració dels països de l'Est o la insistència de Mina a Harker perquè li exposi de manera pràctica les seves experiències amb tres vampires seductores que ha relatat en el seu diari.

7 comentaris:

Sandra Mantas ha dit...

Gràcies Ricard. En la informació del festival se'ns diu que Maddin està inèdit al nostre país, així que no estàs equivocat. La peli, com les altres que he vist de Maddin, és curiosa i visualment té algo de fascinant, tot i què la seva extrema raresa també pot fer que en un moment donat et desconectis. Crec que val la pena de veure alguna cosa seva i Dracula, pel fet de guanyar a Sitges, potser una molt bona manera de començar. Una abraçada.

@ngel ha dit...

Aquesta va guanyar sitges i va crear controversia .Em sembla que va ser 2002 ,l'any abans de Zatoichi. On es pot veure ,l'han possat a la filmo? ,salutacions!

ricard ha dit...

És veritat, David, que genera fascinació però també, a la vegada, cert distanciament.

@ngel, a la Filmoteca fan aquests dies la retrospectiva del director, però no sé quin dia passen aquest títol en concret; em deu mancar algun programa a l'ordinador i no he pogut descarregar el PDF que ho detalla a la web de la filmo. Prova d'accedir-hi, o potser el David Amorós ens podrà ajudar.

Javier Simpson ha dit...

Suena interesante esta visión de Drácula y la visión que hacen comparándola con el hecho inmigratorio... tal vez los inmigrantes de los países del Este vengan a chuparnos la sangre de algún modo ;) Menos mal que va con ironía. Un saludo, ricard.

ricard ha dit...

Es sólo un apunte, más curioso aún teniendo en cuenta que en Winnipeg, de donde no sale el director para nada, dudo que haya mucha "inmigración del Este". Otro dato es que Drácula guarda un montón de billetes (en color verde sobre el blanco y negro) en un ataud, y Van Helsing comenta que es el dinero que ha robado a los ingleses (o algo parecido.).

Pilar ha dit...

M'encanta la fotografia i el joc de trencar el blanc i negre amb el vermell.

ricard ha dit...

I, sens dubte, amb més gràcia que Spielberg a "La lista de Schindler", en què un insert de color (vermell, precisament) trobo que espatlla la bellesa formal del conjunt.

Hi ha una pel·lícula de Coppola que també és en blanc i negre amb inserts de color, aquesta vegada sí molt oportuns (i és absolutament recomanable): "La ley de la calle".

Quant a la idea de fer una pel·lícula muda en ple segle XXI, sembla que ja no és exclusiva de Guy Maddin, doncs n'acaben d'estrenar una a Cannes, amb molt d'èxit: "The artist", de Michel Hazanavicius.