dimarts, 17 de maig del 2011

BRIAN DE PALMA # 7 (CLOENDA): UN FUTUR INCERT

Després de "Corazones de hierro", De Palma vol continuar fent films de denúncia, com quan era jove però amb la saviesa narrativa que ha anat adquirint amb els anys, i s'atreveix amb l'adaptació del best-seller de Tom Wolfe "La hoguera de las vanidades", un fresc satíric al voltant dels grups de poder a la ciutat de Nova York i la manera com l'exerceixen, corrompent qualsevol noció de transparència i de justícia.

Comprimir en una pel·lícula de dues hores de durada la narrativa prolixa de Wolfe era un exercici complicat, i De Palma fracassa en l'intent; la sàtira es converteix en una caricatura i el film no té un eix definit. De manera que "La hoguera de las vanidades" (1990) va resultar un fracàs sonor de públic i de crítica, malgrat un repartiment ple d'estrelles com Bruce Willis, Tom Hanks, Melanie Griffith, Morgan Freeman o F. Murray Abraham. Personalment, crec que és un exercici fallit però tampoc menyspreable del tot, amb moments brillants com la presentació del personatge de Hanks, visualment barroc, ple d'enquadraments en contrapicat a l'estil d'Orson Welles i un pla-seqüència inicial protagonitzat per Bruce Willis (en el paper de narrador, absolutament prescindible) que anticipa el tour de force de "Ojos de serpiente".



Presumiblement desconcertat i decebut pel fracàs dels seus intents de fer un cinema "seriós", De Palma retorna als seus pastiches hitchcockians de suspens a "En nombre de Caín" (1992), que novament gira sobre un cas de doble personalitat. Però torna a fracassar a causa d'un guió massa recaragolat i de la sobreactuació de John Lithgow.



Tant "Atrapado por su pasado" com "Misión: Imposible" són també retorns a territori conegut: tragèdies protagonitzades per gàngsters llatins o adaptacions d'antics serials televisius ("El precio del poder", "Los intocables de Eliot Ness"). Cal dir, si més no, que en aquests dos casos De Palma va estar més afinat.

Arribem a "Ojos de serpiente" (1998), un altre film compendi. Comença, com dèiem, amb un pla-seqüència espectacular i llarguíssim que culmina en una escena amb un assassinat, un testimoni no sabem si del tot innocent, una noia que són dues i una investigació dels fets a partir de la gravació d'un combat de boxa a través de múltiples pantalles de televisió.

Després d'aquest film, molt brillant en la seva primera meitat i progressivament decebedor (com passa en la majoria dels seus thrillers), De Palma afronta un gènere nou per a ell: la ciència-ficció a "Misión a Marte" (2000). En aquest cas, la decepció abasta la totalitat de l'invent, i l'homenatge explícit a "2001: una odisea en el espacio" resulta simpàtic i prou.



Amb "Femme Fatale" (2002), De Palma retorna per enèsima vegada al thriller hitchcockià; terreny conegut però lloc de filmació inexplorat: França, amb festival de cinema de Cannes incorporat a l'argument, que gira al voltant d'un fotògraf (Antonio Banderas) obsessionat per una dona misteriosa (Rebecca Romijn-Stamos) que pot ser la doble d'algú altre ("Vértigo").



Després d'aquest títol, que va passar sense gaire pena ni glòria tot i ser un dels més divertits de la seva carrera, nous fracassos de públic ("La dalia negra", "Redacted") posen punt final, almenys a dia d'avui, a l'obra d'un dels directors més controvertits de la nova generació de cineastes nord-americans sorgida els anys setanta. S'anuncia de fa temps una preqüela de "Los intocables de Eliot Ness" amb el títol de "Capone rising", però només el temps dirà si el projecte es farà realitat o serà senzillament un miratge enmig de l'ocàs i De Palma passarà a engrandir la llista de "los olvidados".

2 comentaris:

Sandra Mantas ha dit...

Un molt bon treball sobre aquest director, Ricard. Gràcies. És cert qe el futur és incert i que d'alguna manera totes les darreres pel.lícules deceben, tot i que "Ojos de serpiente" o "La dalia negra" tinguin ambientacions i moments de direcció excel.lents. Crec que és un bon director de cine que potser tornarà a donar amb el clau algun dia, si té un guió no només bo, sino que també li vingui bé per fer alguna pel.lículaque estigui dintre del seu univers. Una abraçada.

ricard ha dit...

El problema és que l'home ja té una edat i no crec que tingui gaires oportunitats. En fi, no perdem l'esperança. Gràcies pel comentari.