dilluns, 11 d’octubre del 2010

SOUL KITCHEN


El director turc-alemany Fatih Akin va realitzar l'any 2004 una pel·lícula magnífica sobre el desarrelament i una gran història d'amor: "Contra la pared". Amb aquest títol va obtenir l'Òs d'Or a Berlin.

Després d'"Al otro lado" (2007) que no ens va agradar tant però que també va tenir premi (el premi LUX, atorgat pel Parlament Europeu), guanya el Gran Premi del Jurat a Venècia amb "Soul Kitchen" (2009).

A diferència dels títols anteriors, "Soul Kitchen" té un cert to de comèdia. Comèdia coral, per ser més exactes, doncs el pes de l'acció recau alternativament sobre uns personatges i altres; tots ells treballen en un restaurant que fa el salt del menú barat per a obrers a la cuina d'autor, després que l'amo fitxi un xef que ha perdut la seva anterior feina en un local fi per culpa del seu mal caràcter (ens posem en el seu lloc: que un client es queixi que li han servit fred el gaspatxo és per mosquejar qualsevol). El film manté algunes de les característiques dels seus treballs anteriors: els protagonistes -com el director- no són alemanys de soca-rel, busquen l'amor vertader i el seu lloc a la societat de consum; retrata la nit hamburguesa i els seus ambients marginals i contraculturals.

La pel·lícula es deixa veure sense esforç i segur que complau al públic progre, que és majoritàriament destinatari de la producció europea independent. Però no crec que acabi de funcionar com la comèdia que pretén ser: li falta ritme narratiu i progressió dramàtica, i els escassos gags, com el del cementiri, són previsibles i matussers.

Sé que el públic de "Soul Kitchen" -i el jurat venecià- no hi estarien gaire d'acord, però com a comèdia em quedo amb "Resacón en Las Vegas", que també ofereix un retrat sociològic i fa riure molt més.